11 ene 2012

Cicles econòmics i literatura


 L’altre dia vaig rebre una curiosa i interessant proposta de Joaquim Perramon, professor de periodisme econòmic a la UAB, es tractava de realitzar una tertúlia a l’Ateneu Barcelonès al voltant del tema “literatura i economia”.
Jo dedique gran part del meu temps a la literatura i l’economia, però ho faig de manera paral·lela i és molt estrany trobar ponts que unisquen totes dues matèries. Escric novel·les (sobretot juvenils) i escric articles acadèmics sobre temes econòmics (especialment sobre innovació, medi ambient i turisme). Són dues coses que m’apassionen, però que entenc de manera molt diferent, tot i que ja vaig comentar en altra entrada del blog, les similituds que en ocasions puc trobar.
La proposta de Joaquim m’ha fet reflexionar una mica més al voltant de les relacions entre economia i literatura. No crec que tinga massa sentit debatre sobre la influència de la literatura en l’economia, però sí pot ser molt interessant analitzar la influència de l’economia sobre la literatura. És molt comú analitzar el context històric, social i cultural d’un autor, d’una obra o d’un corrent literari, però porques vegades s’analitza el context econòmic (potser perquè s’entenga dins del context social).
L’altre dia escoltava una escriptora reclamar la necessitat de finals feliços, de novel·les encoratjadores, que siguen capaços de pujar-nos l’ànim en una època de crisis. És possible que siga cert, i seria curiós analitzar com canvien els arguments, els finals, els personatges, etc. en les obres literàries escrites durant les grans crisis econòmiques. De fet, les crisis (no sols les econòmiques,  sinó sobretot les personals) com a origen i explicació de molts conflictes, són un terreny propici per a la novel·la.
En aquest sentit, d’entre els nostres autors, a mi sempre m’ha cridat l’atenció Ferran Torrent.  A aquest escriptor li agrada contextualitzar les seues novel·les en moments econòmics extrems. De fet, bona part de la seua obra passa, o bé en èpoques d’extrema crisis econòmica (i  en el nostre cas, el gran període de referència és la postguerra) o bé en èpoques de gran expansió econòmica (i per molts anys supose que el nostre període de referència serà el recent  boom immobiliari). És en aquestes èpoques concretes on Torrent situa l’acció de bona part de les seues novel·les i és en la descripció social d’aquestos períodes (i sobretot en la descripció dels personatges que la formen i caricaturitzen), on resideix gran part de l’èxit i l’atractiu de les seues narracions.
Sens dubte s’han fet i es faran molts anàlisis economètrics, sociològics  i estadístics al voltant de l’economia i la política valenciana dels últims quinze anys, però cap serà tan clarificador, ni suportarà tan bé el pas dels anys com el cicle de novel·les que s’enceta amb Societat Limitada