23 nov 2011

MATERIAL DIDÀCTIC PQPI CONNECTION (2)


Un dels objectius del blog és compartir material didàctic per utilitzar en classe. En aquest sentit, fa uns dies vaig penjar un magnífic material que m'havien enviat des de Sant Mateu. 
Seguint aquesta línia, he decidit jo mateix crear unes fitxes per a treballar amb alumnes. Jo no sóc professor de llengua i això suposa un fort entrebanc alhora d'elaborar material per aquesta matèria, en tot cas, jo he fet unes fitxes d'allò que més o menys sé, escriure. 
La idea ha estat elaborar un mini taller literari. Sis fitxes on es tracta l'elaboració de personatges, la descripció de llocs i fets, la veu narrativa, els temps verbals i, per últim, uns consells generals. Que ningú no espere un curs de narrativa ni res per l'estil. El que s'ha procurat és donar unes nocions bàsiques i preparar una sèrie d'exercicis molt senzills, que poden aprofitar tant en els primers cursos de l'ESO com en PQPI o programes similars. 
La meua experiència docent (sóc profe de PQPI, tot i que de l'especialitat de FOL) el que em dicta és que puc començar la classe explicant cinc o deu minuts, però que ràpidament convé passar-los material pràctic (i quan més concret millor) que després corregim i avaluem. En fi, així és com jo treballe, però cada un sabrà el li funciona...
Per aquesta manera de treballar, el que a mi em resulta molt útil és emprar fitxes temàtiques. Cada una de les fitxes  està pensada per a treballar-se en dues o tres classes, però les he penjat en format doc de manera que els professors puguen adaptar-les als seus gustos. Podeu eliminar, afegir, canviar l'estructura.... El meu únic desig és que us siguen útils i que aconseguim entre tots més i millor material per treballar. Per això mateix, qualsevol aportació de nous materials serà ben rebuda. 
Pd. Trobareu les fitxes al marge dret, baix la portada del llibre

18 nov 2011

Premi de Microrelats Tirant@net

Ja estem en la quarta edició del Premi de microrelats Tirant@net. Com a membre del jurat, aquest cap de setmana em toca acabar de llegir els més de dos-cents relats que enguany s'han presentat al premi. 
Mai no havíem tingut tanta participació i sobretot mai no s'havien involucrat tants centres. No m'he parat a contar-los, però de bon tros superen la dotzena els instituts i col·legis que s'han   involucrat. 
Coneixedor de com funcionen aquestes coses, moltes gràcies a tots els escriptors per participar, però sobretot moltes gràcies als profes per animar als vostres alumnes a escriure i a participar en aquest premi.
Fa quatre anys Mercè Morell va enviscar-nos a uns quants amb la idea de crear aquest premi. Ella dirigeix amb entusiasme l'associació Tirantianes, un grup de professores del Tirant involucrades en la lluita per la igualtat de gènere. Són moltes les activitats que preparen al llarg del curs i un premi literari semblava una bona idea.
Des del principi vam tindre clar que el format ideal seria el microrelat i que aquest havia d'estar relacionat amb una paraula clau (enguany ha estat "equitat"). El premi sempre ha estat obert a la participació d'altres centres, tot i així els primers anys els nostres alumnes eren majoria, tot i que ràpidament van convertir-se en minoria (potser enguany no arriben ni al deu per cent). El premi no té una quantia molt gran, i es dona en forma de vals per a la compra de material, tot i així, una de les qüestions de les que estem més orgullosos és haver aconseguit publicar tots els anys una ampla selecció dels relats presentats al concurs. Enguany, amb més o menys pressupost, continuarem fent-ho.
Llegir i avaluar dos-cents relats és una feina dura, però és una feina que un fa amb plaer. El plaer que provoca l'alegria de veure un projecte consolidat, la responsabilitat d'estar avaluant la feina de centenars d'adolescents, l'esperança que aquest exercici d'escriptura els haja despertat les ganes de llegir, d'escriure, però, sobretot, de lluitar per un món més just.

El proper divendres hem preparat un acte per lliurar els premis. Si voleu presentar-vos en futures edicions, estigueu atents a principi del proper curs. Amb crisi o sense crisi, el concurs de microrelats arribarà a la cinquena edició.

14 nov 2011

MATERIAL PQPI CONNECTION

Tots els que treballem en PQPI o en altres programes de diversitat, sabem com és d'important comptar amb bons materials. És possible entrar a un batxiller o a un Cicle Superior amb les mans a la butxaca i la classe a la ment. Pots tirar un rotllo macabeu, pots provocar un debat, comentar una notícia....mil coses. Si els alumnes són bons poden seguir el fil i la classe resultar un èxit (o no).
Però aquestes coses no passen a un PQPI (almenys a mi no em passen). Amb els PQPI no hi ha marge per a la improvisació. La meua experiència és que cada classe ha d'estar preparada quasi al mil·límetre, perquè després ja acabarà desmuntant-se per si sola i hauràs d'improvisar. La qüestió és que quan això passe, quan tot esclate pels aires, necessitaràs  tindre alguna cosa de forment on subjectar-te. I uns bons materials poden ser un bon agafador.
El problema és que els materials per a PQPI no abunden. En la meua especialitat (FOL) els primers manuals que van publicar eren els mateixos llibres de cicles formatius amb la portada diferent. Aquestos materials no serveixen per a res (com no siga per a frustrar l'alumne). L'única opció que ens resta als professors és anar creant-nos el nostre propi material. I en aquest sentit hi ha materials fantàstics, que la majoria de gent està disposada a compartir.
Un dia, xafardejant per internet, vaig descobrir un professor, anomenat Vicent Pitarch, que utilitzava un blog per a treballar amb el seu PQPI.

 Em va cridar l'atenció que utilitzava fitxes bassades en el meu llibre, i això va fer que contactara amb ell. Al blog trobareu vàries fitxes per a treballar l'ús del processador de textos amb els alumnes, però el que m'ha semblat més interessant de tot, és una fitxa per a treballar la lectura de PQPI CONNECTION. Amb el permís de Vicent, us la penge al marge dret del blog, just baix de la fotografia. La penge en PDF i també en word per si voleu modificar-la.
A mi personalment em sembla una fitxa magnífica.
Que us siga útil.
PD. El word no hi ha manera de fer que no es desmunte al baixar-ho. Continuarem fent provatures perquè això no passe. 

10 nov 2011

Literatura i Economia

Jo sóc professor, però les meues aficions són la literatura i l’economia. Sé que aparentment no tenen res a veure, però quan passes tant de temps capficat en dues matèries, no tardes molt a trobar similituds.
En aquest cas les similituds estan en la forma, en la manera de treballar. No són similituds de fons, sinó de mètode, per això la semblança no es dona tant entre l’economia i la literatura, com entre el mètode científic i el mètode literari.
Si vull triar un tema, miraré que em demana el cos, però també què demanda el mercat, què estarien interessats en llegir els meus lectors (tant els professors universitaris que llegiran els articles, com els alumnes de segon d’ESO que llegiran les novel·les). Així, puc arribar a la conclusió que he d’escriure una novel·leta de vampirs o un article sobre eco-innovació al sector pesquer.
Una vegada triat el tema el primer es llegir, llegir fins arribar a dominar la matèria. Prestant especial atenció a dos grups: els clàssics i els contemporanis. De fet, cal dominar els fonaments de la matèria (Stoker, Shelley...) però també l’última moda (Meyer, Schreiber…), està mal dir-ho, però potser el que habita al mig siga el menys important.
Una vegada llegit tot, quan la temptació del copiar-pegar és quasi insuportable, cal investigar, trencar-se el cap buscant un espai d’originalitat, alguna cosa que no s’haja dit encara: tant em val un argument, com uns personatges, com un espai geogràfic o temporal; igual em dona una estadística laboral, les xifres de captures o unes entrevistes a peu de barca. El que importa és poder aportar alguna cosa nova, trobar material original, afegir alguna novetat a una matèria que ja semblava exhaurida.
A partir d’ací, quan ja ho tinga tot planificat, quan haja finalitzat les lectures i enllestit el material, caldrà seure’s i escriure. Tindre clara l’estructura, estar inspirat, controlar la impaciència i barallar-se amb les paraules. Al final els plans solen servir de ben poc, el que havia de ser un estudi sobre innovació  acaba sent un treball sobre el coneixement tradicional; el que havia de ser una novel·la de por acaba convertit en un nou sainet juvenil. No importa... la feina ja està feta. Ara cal publicar-la, i açò ja és un altre assumpte on tampoc no falten les coincidències.

9 nov 2011

Per què fer un blog?

Durant molt de temps he estat plantejant-me si fer un blog. Les experiències passades no eren massa possitives, de fet, fa alguns anys vaig decidir fer una pàgina web:
www.lluismiret.es
La idea continue pensant que era bona, entre el meu cunyat i jo vam fer una pàgina prou interessant, almenys des del punt de vista tècnic, però que mai va donar els resultats que jo esperava. La raó? Potser era massa rígida i difícil de modificar; tal vegada era massa prompte o potser la tècnica i els anys ens van portar altres instruments més vàlids...
El temps ens ha ensenyat que l'avantatge d'internet és la flexibilitat i la immediatesa, però sobretot les possibilitats de comunicació que obri. Fa poques setmanes vaig obrir un compte a facebook i un altre a tuenti, tots dos relacionats amb una novel·la titulada "PQPI Connection".
El resultat, ara sí, ha estat molt satisfactori. Com era d'esperar la pàgina de Facebook ha acabat convertida en una destrellatada acumulació d'acudits i ocurrències variades, però a través de la pàgina a Facebook "PQPI Connection" he pogut contactar amb lectors, amb bibliotecaris, amb altres escriptors que s'han interessat pel meu llibre i tots aquestos contactes són una experiència impagable per a un escriptor  (almenys per a un escriptor modest i novençà).
Ara em plantege ampliar aquesta experiència a partir d'un blog. Vull compartir impressions, contactar amb gent interessada en els meus llibres, però també amb altres escriptors en els que jo estic interessat, alguns escriuen llibres, altres molts escriuen blogs... La bloguesfera (o com s'escriga) és un univers que vull visitar, un món en el que fins i tot voldria viure temporades. 
Aquesta és la meua intenció, però ja veurem en què queda...