21 abr 2012

I als tres mesos fracassà.

Si lo que vas a decir
no es más bello que el silencio
no lo vayas a decir...

Aquesta cançoneta la cantàvem de jovenets, amb una cigarreta a l'esquerra i un burret a la dreta, però sense fer massa cas de la lletra, de fet, alguns vam fer-li tan poc de cas, que vam acabar dient de tot a novel·les, contes i articles. Passaren els anys i, per si no teníem poc, es van posar de moda els blogs, i clar, un no tenia que ser menys que els demés, així que va decidir encetar aquest bloc.
Ara, tres o quatre mesos més tard de tan original iniciativa, acabe de decidir que ja ho tinc bé, que ja no escriuré més al blog. 
No és que estiga penedit, ni molt menys. El blog és una eina fantàstica i, de fet, és tan poderosa que no necessita de les meues tabalades per a seguir sent útil. La meua primera intenció era tindre un lloc on penjar activitats didàctiques dels meus llibres (especialment de PQPI Connection) que pogueren ser enviades i descarregades amb facilitat. De fet, continue pensant que les noves tecnologies són útils si permeten l'intercanvi, si ens faciliten compartir xerrar, discutir... Jo tenia material didàctic que compartir, però, ja posats, per què no donar opinions? per què no parlar d'altres qüestions? Però clar, això implica enfrontar-te a la gran qüestió de tot text: què dir? què contar?
Aquesta és la gran qüestió que ens fa patir a tots els que escrivim i crec que el motiu principal d'aquest fracàs ha estat la falta d'un projecte, d'un tema sobre el que escriure. Per a què fer un blog? Vull donar opinions? Fer crítica literària? Queixar-me del govern? Ja hi ha gent molt bona fent totes aquestes coses. Cert, jo podria intentar-ho com un aficionat més, però tinc la impressió de no aportar res nou: ni millor, ni més profund, ni més divertit. Així que ho deixe estar. Preferisc calfar-me el cap fent novel·letes i articles d'economia. 
Clar que, vist així, aquestes excuses amaguen una segona inconfessable i poderosa raó: les poques ganes.

1 comentario:

  1. Vaja! Sembla que arribe tard... No tanques el bloc! Jo també tenia els meus dubtes, els mateixos que tu, però, crec que el teu bloc és ben interesant. Sols l'has de fer córrer per feisbuc cada volta que escrigues. Molta gent necessita eines com les teues. No desanimes! Resisteix!

    ResponderEliminar