7 mar 2012

LITERATURA INFANTIL

Com a escriptor, però sobretot com a pare, resulta molt curiós i gratificant observar l’evolució lectora dels xiquets. Jo no sóc cap crític, però no cal ser una eminència per adonar-se que la fórmula de  la literatura infantil té dos ingredients formals principals: il·lustració i text. Ara bé, les combinacions no són mai fixes i van variant amb l’edat dels xiquets. El meu fill menut té tres anys i el major sis. El menut demana llibres il·lustrats, però el major es troba en plena fase de transició cap al text.
Els llibres que ara llegeix el meu menut són majoritàriament els que llegia el seu germà major. Primer es passa una etapa on els llibres mostren conceptes i objectes, llibres de l’estil: “les xifres”, “les grues” o en el meu cas sobretot “els trens”, però després s’arriba a un moment on els llibres comencen a contar històries, i potser és en aquesta fase on es puga començar a parlar de literatura infantil.   Jo destacaria alguns clàssics com Teo o Pau i Laia, però  també  algunes novetats molt interessants com Els llibres de Marc i Andrea. Són llibres amb il·lustracions expressives i clàssiques, però que conten històries senzilles i quotidianes.  A mi el que m’apassiona d’aquesta literatura (i sobretot dels seus lectors) és la capacitat de convertir històries aparentment anodines, en aventures fantàstiques i emocionants. La majoria d’aquestos llibres tenen un transfons didàctic però, per a mi, el gran missatge que ofereixen als xiquets és que la vida diària és una autèntica aventura i que ells poden ser, i de fet ho són, els autèntics protagonistes.
En quant al major, ja sap llegir però tampoc ha arribat a un domini total de la lectura. No obstant això, com passa igualment amb la roba, la televisió o els jocs, el lector infantil té com a gran aspiració ser un lector juvenil. Menysprea el que llegia (i que ara llegeix el menut) i aspira a llegir el que llegeixen els cosins majors. Això pot semblar un problema, però en el meu cas arriba a ser una oportunitat, perquè em permet passar una bona estona junts, tirats al llit i compartint la lectura. En tot cas, les nostres lectures porten com a penitència deu minuts de discussions del tipus: una frase tu, una jo; una pàgina jo, una tu; o la recerca d’altres combinacions inversemblants i estrambòtiques.
Altre tema interessant són els títols. Hi ha una gran varietat, però cal observar com les modes globals imposen els seus criteris i es fan inevitables els Jeronimo Stylton o la Kika Superbruixa. A mi el primer encara em queda una mica lluny pel seu volum en fulls, però ja comencen a haver títols de Kika que llegim tots dos junts i realment gaudim moltíssim. Altra col·lecció molt més adient per tamany és la del Bagul dels Monstres, jo puc trobar-los una mica tètrics i obscurs però cal reconèixer que els temes de terror ja comencen a fascinar des de ben prompte. Altres llibres que també triomfen en primer de primària són els de Pupi, els llibres són molt originals i divertits, però a més la promoció es reforça perquè el personatge els apareix en alguns dels llibres de text que utilitzen a l’escola i en lectures que venen treballant des d’infantil. De fet, la familiaritat amb el protagonista trobe que és una de les claus en aquesta etapa.  
Ah, i una altra qüestió, després de comprar molts llibres, de visitar a sovint la biblioteca, de procurar estar una miqueta al dia, després de tot això, el seu iaio li ensenya un Mortadelo y Filemón i el xiquet es pixa de riure i fa unes setmanes que no llegeix una altra cosa. En fi...

No hay comentarios:

Publicar un comentario