Llibertat de Jonathan Franzen

Al llarg dels anys he anat creant-me una sèrie de prejudicis lectors o simplement manies, una d’elles és que no solen agradar-me els llibres que s’anuncien com a retaules de la societat contemporània. La meua memòria  els identifica amb llibres magníficament escrits, però que o bé no tenen argument o bé es basen en una idea ximple que es repeteix com l’allioli al voltant de vuit-cents interminables fulls.  Tot i les recomanacions, Llibertat tenia tots els números per a ser un d’aquestos exemplars, més encara quan en les primeres vint-i-vuit pàgines l’autor les dedica a fer un resum del que passarà en les sis-centes posteriors. M’equivocava.

Llibertat és un magnífic llibre. Ens parla de les grans qüestions universals i eternes: de la llibertat, la fidelitat, les conviccions... així com d’alguns dels grans problemes contemporanis: el medi ambient i el progrés, l’èxit i la depressió, la joventut i la maduresa, el progressisme i el conservadurisme... Un pot trobar referències i reflexions brillants sobre aquestos i molts altres temes al llarg del llibre, al llarg de les peripècies vitals d’uns personatges amb els que difícilment podem identificar-nos, però que no per això ens són completament aliens o llunyans. És més, ens semblen personatges esgarrifosament propers en les seues reflexions i vivències. A partir de les seues vides, l’autor va mostrant-nos un llistat de contradiccions angoixants que tots coneixem. No hi ha res nou, però la mostra és despietada, crua i brillant.

Tot llibre bascula entre la insubstancialitat i el tedi, entre la profunditat i la diversió. Hi ha llibres buits i distrets, hi ha llibres  profunds i  avorrits. I existeixen combinacions més o menys equilibrades. Ara bé, Llibertat, com tots els grans llibres, és un llibre profundament amè.

RELATS GUANYADORS CONCURS DE MICRORELATS

Ací teniu els relats guanyadors del concurs de Microrelats Tirant@net. Enguany van haver vora dos-cents vint relats participants,el que implica que al jurat ens ho van posar molt més difícil que mai.  Malauradament no tenim possibilitat de publicar-los tots, però si una ampla selecció. Precisament, ara estem treballant en seleccionar aquells relats que seran publicats i prompte anunciarem la manera com i on es publicaran

Gràcies a tots els que heu participat i als professors que l’impliqueu en aquest projecte, que uneix la lluita contra la violència de gènere i el gust per la literatura. 

RELATS GUANYADORS

Los Detectives Salvajes

Acabe de llegir “Los Detectives Salvajes” de Roberto Bolaño.  M’ha agradat? No ho sé, la veritat.

De fet, jo havia descobert aquest autor amb 2666, i ja m’havia quedat amb una sensació semblant: cabrejat, fascinat,  avorrit, frustrat, encisat.... L’única conclusió certa és que les novel·les de Bolaño  em sobrepassen.

La prosa, l’estil, l’escriptura de Bolaño és (era) meravellosa, potser una de les millors en castellà. Un el llegeix i no pot deixar d’admirar-lo, d’envejar-lo. El problema ve amb la magnitud de les seues obres, set-cents, vuit-cents fulls, inacabables, absurds i narcòtics. L’argument sembla una broma i de fet només és una excusa ximple per a descriure’ns situacions, personatges i sobretot ambients estranys i fascinants. Tan reials com impossibles, a meitat camí entre la crònica periodística i el surrealisme oníric (si és que un lloc així poguera existir).

Bolaño vol descriure’ns minuciosament un microcosmos que per força hauria de ser ciència ficció, que no hauria d’existir. I no obstant això, un sap que Ciudad Juárez existeix, i un sospita que la literatura i els escriptors, en fi.... Bolaño crea una obra literària colossal, incomprensible i bella per a construir un món absurd, roí, i cruel; per descriure unes vides inversemblants, fracassades i buides. Hiperrealisme li diuen alguns.

A mi una de les coses més curioses de la lectura d’aquest llibre és que per a descriure el mal  i l’absurd utilitze el món de la literatura. Més encara, que per aprofundir i anar més enllà en la descripció de la crueltat i la maldat, una vegada descrit el món literari, només li quede parlar de les violacions, assassinats i desaparicions de Ciudad Juarez.