Al llarg dels anys he anat creant-me una sèrie de prejudicis lectors o simplement manies, una d’elles és que no solen agradar-me els llibres que s’anuncien com a retaules de la societat contemporània. La meua memòria els identifica amb llibres magníficament escrits, però que o bé no tenen argument o bé es basen en una idea ximple que es repeteix com l’allioli al voltant de vuit-cents interminables fulls. Tot i les recomanacions, Llibertat tenia tots els números per a ser un d’aquestos exemplars, més encara quan en les primeres vint-i-vuit pàgines l’autor les dedica a fer un resum del que passarà en les sis-centes posteriors. M’equivocava.
Llibertat és un magnífic llibre. Ens parla de les grans qüestions universals i eternes: de la llibertat, la fidelitat, les conviccions... així com d’alguns dels grans problemes contemporanis: el medi ambient i el progrés, l’èxit i la depressió, la joventut i la maduresa, el progressisme i el conservadurisme... Un pot trobar referències i reflexions brillants sobre aquestos i molts altres temes al llarg del llibre, al llarg de les peripècies vitals d’uns personatges amb els que difícilment podem identificar-nos, però que no per això ens són completament aliens o llunyans. És més, ens semblen personatges esgarrifosament propers en les seues reflexions i vivències. A partir de les seues vides, l’autor va mostrant-nos un llistat de contradiccions angoixants que tots coneixem. No hi ha res nou, però la mostra és despietada, crua i brillant.
Tot llibre bascula entre la insubstancialitat i el tedi, entre la profunditat i la diversió. Hi ha llibres buits i distrets, hi ha llibres profunds i avorrits. I existeixen combinacions més o menys equilibrades. Ara bé, Llibertat, com tots els grans llibres, és un llibre profundament amè.
No hay comentarios:
Publicar un comentario