10 ago. 2015

Zweig, Magris, Bánffy... i un viatge en bicicleta

Reconec una certa tendència anglòfila. M'agrada la literatura, la història i bona part de la cultura anglesa. Vaig viure un any a Yorkshire (en concret a Leeds) i, com la majoria d'Erasmus, vaig viure un any inoblidable. En tot cas, la meua predilecció i coneixement de la cultura anglesa segurament es dega, com a la majoria de casos, a la seua ingent presència a tot arreu: llibreries, televisió, música...
En tot cas, als darrers any hi ha una altra regió que em té fascinat: el Danubi. O per ser més exactes: l'antic imperi Austrohongarès.
Potser llevat de quatre lliçons d'història o de la típica frase berlanguiana, poc o res sabia jo d'aquest territori. Però vaig quedar encissat per un autor: Stefan Zweig. La lectura de "Memòries d'un Europeu" va ser per a mi molt important, no sols perquè em  va permetre descobrir un autor magnífic, sinó perquè és un d'eixos llibres que et fa veure la política, la història, i en definitiva el món, d'una manera diferent.
Uns pocs anys després vaig llegir "El Danubi" de Claudi Magris. Un altre llibre inclassificable i fascinant.  Per a mi va ser important com a escriptor perquè em va mostrar una manera de narrar amb la que vinc assajant des de fa anys (i que algun dia eixirà) però també perquè em vaig quedar enlluernat per una geografia i un temps que desconeixia per complert.
Un any després vaig tindre l'oportunitat de conèixer bona part d'aquesta geografia. I va ser en un viatge ben curiós: amb tres amics i en bicicleta. Vam recòrrer la vora del Danubi des de la frontera alemanya fins a Bratislava, travessant bona part d'Àustria. Va ser com un viatge de joventut amb vora quaranta anys i naturalment va ser gloriós.
Així doncs, tenia tres magnífiques empremtes i tres magnífics records que em provoquen un gran somriure de complicitat quan sent la paraula Danubi. Ara, des d'aquest estiu tinc un tercer llibre (un tercer, un quart i un cinqué perquè és una trilogia). Es tracta de la Trilogia Transilvana de Miklós Bánffy. Porte uns setmanes capficat en la vida d'uns nobles hongraresos durant els primers anys del segles XX, que serien també els darrers de l'antiga Hongria. Aquella que amb poques ganes estava unida a l'imperi Austriac i que en poc de temps sofriria dues sacsejades històriques que s'endurien dues terceres parts del seu territori i tota una societat per davant.


No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada