Reconec una certa
tendència anglòfila. M'agrada la literatura, la història i bona part de la
cultura anglesa. Vaig viure un any a Yorkshire (en concret a Leeds) i, com la
majoria d'Erasmus, vaig viure un any inoblidable. En tot cas, la meua
predilecció i coneixement de la cultura anglesa segurament es dega, com a la
majoria de casos, a la seua ingent presència a tot arreu: llibreries,
televisió, música...
En tot cas, als
darrers any hi ha una altra regió que em té fascinat: el Danubi. O per ser més
exactes: l'antic imperi Austrohongarès.
Potser llevat de
quatre lliçons d'història o de la típica frase berlanguiana, poc o res sabia jo
d'aquest territori. Però vaig quedar encissat per un autor: Stefan Zweig. La
lectura de "Memòries d'un Europeu" va ser per a mi molt important, no
sols perquè em va permetre descobrir un
autor magnífic, sinó perquè és un d'eixos llibres que et fa veure la política,
la història, i en definitiva el món, d'una manera diferent.
Uns pocs anys
després vaig llegir "El Danubi" de Claudi Magris. Un altre llibre
inclassificable i fascinant. Per a mi va
ser important com a escriptor perquè em va mostrar una manera de narrar amb la
que vinc assajant des de fa anys (i que algun dia eixirà) però també perquè em
vaig quedar enlluernat per una geografia i un temps que desconeixia per
complert.
Un any després
vaig tindre l'oportunitat de conèixer bona part d'aquesta geografia. I va ser
en un viatge ben curiós: amb tres amics i en bicicleta. Vam recòrrer la vora
del Danubi des de la frontera alemanya fins a Bratislava, travessant bona part d'Àustria.
Va ser com un viatge de joventut amb vora quaranta anys i naturalment va ser
gloriós.
Així doncs, tenia
tres magnífiques empremtes i tres magnífics records que em provoquen un gran
somriure de complicitat quan sent la paraula Danubi. Ara, des d'aquest estiu
tinc un tercer llibre (un tercer, un quart i un cinqué perquè és una trilogia).
Es tracta de la Trilogia Transilvana de Miklós Bánffy. Porte uns setmanes
capficat en la vida d'uns nobles hongraresos durant els primers anys del segles
XX, que serien també els darrers de l'antiga Hongria. Aquella que amb poques
ganes estava unida a l'imperi Austriac i que en poc de temps sofriria dues
sacsejades històriques que s'endurien dues terceres parts del seu territori i
tota una societat per davant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario