Literatura i Economia

Jo sóc professor, però les meues aficions són la literatura i l’economia. Sé que aparentment no tenen res a veure, però quan passes tant de temps capficat en dues matèries, no tardes molt a trobar similituds.

En aquest cas les similituds estan en la forma, en la manera de treballar. No són similituds de fons, sinó de mètode, per això la semblança no es dona tant entre l’economia i la literatura, com entre el mètode científic i el mètode literari.

Si vull triar un tema, miraré que em demana el cos, però també què demanda el mercat, què estarien interessats en llegir els meus lectors (tant els professors universitaris que llegiran els articles, com els alumnes de segon d’ESO que llegiran les novel·les). Així, puc arribar a la conclusió que he d’escriure una novel·leta de vampirs o un article sobre eco-innovació al sector pesquer.

Una vegada triat el tema el primer es llegir, llegir fins arribar a dominar la matèria. Prestant especial atenció a dos grups: els clàssics i els contemporanis. De fet, cal dominar els fonaments de la matèria (Stoker, Shelley...) però també l’última moda (Meyer, Schreiber…), està mal dir-ho, però potser el que habita al mig siga el menys important.

Una vegada llegit tot, quan la temptació del copiar-pegar és quasi insuportable, cal investigar, trencar-se el cap buscant un espai d’originalitat, alguna cosa que no s’haja dit encara: tant em val un argument, com uns personatges, com un espai geogràfic o temporal; igual em dona una estadística laboral, les xifres de captures o unes entrevistes a peu de barca. El que importa és poder aportar alguna cosa nova, trobar material original, afegir alguna novetat a una matèria que ja semblava exhaurida.

A partir d’ací, quan ja ho tinga tot planificat, quan haja finalitzat les lectures i enllestit el material, caldrà seure’s i escriure. Tindre clara l’estructura, estar inspirat, controlar la impaciència i barallar-se amb les paraules. Al final els plans solen servir de ben poc, el que havia de ser un estudi sobre innovació  acaba sent un treball sobre el coneixement tradicional; el que havia de ser una novel·la de por acaba convertit en un nou sainet juvenil. No importa... la feina ja està feta. Ara cal publicar-la, i açò ja és un altre assumpte on tampoc no falten les coincidències.